Medieval i moderna

 

Almacelles és una vila amb una història molt particular. La vila que avui coneixem data de finals del segle XVIII però les darreres investigacions històriques ens han demostrat que va existir una Almacelles en èpoques anteriors. Just darrera del tossal del Vilot en la vessant nord-est, es troben les restes arqueològiques del poble d’Almacelles que fou destruït segons els textos antics durant la Guerra dels Segadors a mitjans del segle XVII. 

Fou l’any 2005 quan es varen descobrir aquestes troballes en motiu de l’arranjament d’un antic abocador i la conversió d’aquest en el parc del Vilot. Les primeres intervencions arqueològiques es varen iniciar la primavera del 2005 i es varen continuar en el 2006, 2007, 2008 i 2009.

En aquest any 2010 podem dir que coneixem una mica millor el poble d’Almacelles i la seva gent durant els segles XVI i XVII. Les intervencions arqueològiques dirigides per l’arqueòloga de l’Ajuntament d’Almacelles han permès deixar al descobert una gran unitat domèstica de planta irregular amb uns espais ben definits com són una zona d’emmagatzematge, una cuina, un espai destinat a estable, i un primer pis que de ben segur estaria destinat a les sales i habitacions de la família o famílies que allí hi vivien.

També s’ha pogut veure que els espais públics tipus carrer i plaça estaven fets amb petits còdols de riu i que la disposició d’aquests arribava a ser prou curiosa donat que dibuixen motius geomètrics i vegetals.

A poca distància de la unitat domèstica hi ha dos gran forns ceràmics de planta circular que indiquen que hi havia amb tota seguretat una activitat terrissaire important. I al costat d’aquests un conjunt de petites habitacions ben pavimentades que podrien estar destinades a l’activitat.

A pesar que els forns estaven, com la resta del jaciment, arrasats pel pas del temps, aquests eren estructures molt ben conegudes i en les que hi destacava la cambra de cocció i de combustió, la graella que les separava i la porta d’accés. Eren recintes tancats amb volta, fets amb blocs de pedra i el seu funcionament era sempre el mateix. En una de les cambres s’hi feia el foc i en l’altra les peces s’anaven coent. La existència de dos forns és inusual en les nostre contrades i aquest fet indica que la producció de peces de terrissa era important a la zona. Cal fer especial esment que a la zona hi ha indrets prou coneguts on des d’antic s’hi ha extret argiles. També cal dir que aquesta activitat terrissaire ha perdurat fins al segle XXI.

Podem arribar a la conclusió que en aquells temps, les famílies que vivien a Almacelles es dedicaven a la ramaderia però també a altres activitats entre les quals destacava la terrissaire.

Pel que fa al material arqueològic aparegut al llarg de les intervencions arqueològiques en destaca la ceràmica vidrada en melats, en blanc i reflex metàl·lic, en blanc i blau, ceràmica oxidada sense decorar, decorada en manganès i ceràmica grisa. També han aparegut fragments de vidre de petits recipients, monedes, restes de metalls, restes òssies i altres materials en menor presència.