Centre històric d'Almacelles

 

El Centre Històric d’Almacelles
L’essència de la raó aplicada a l’urbanisme

El Centre Històric d’Almacelles, així, en majúscules. En majúscules per ser un àmbit amb identitat pròpia, i amb més motiu des que fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2009 per la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció en protecció i salvaguarda d’un bé patrimonial. Destaca per la seva excepcionalitat i per ser l’únic exemple de població projectada i construida segons els paràmetres de la Il·lustració del segle XVIII. Tres foren els personatges principals que van dur a terme aquesta empresa: el rei Carles III, que posà a la venda el despoblat d’Almacelles; el ric comerciant barceloní Melcior de Guàrdia i Matas, que se’l va fer seu amb un projecte ambiciós de repoblament, i l’arquitecte barceloní Josep Mas Dordal, autor del projecte i de molts dels edificis més emblemàtics de la Barcelona del set-cents.

La plaça de la Vila, el carrer Major i el carrer de la Mercè d’aquest Centre Històric del segle XVIII destaca per les seves dimensions, la plaça de la Vila. Una gran àgora creuda per l’eix est-oest dels carrer Major i de la Mercè, i pels eixos nord-sud dels carrers del Nord i Orient i d’Albert Lleó i Canigó. Aquest gran espai està presidit per l’església parroquial de Nostra Sra. de la Mercè, en una banda (1774-1787) i l’edifici porticat de caire neoclàssic, on s’hi troba la Casa de la Vila, per un altre (1873). En un dels extrems de la plaça s’hi pot trobar una estàtua en bronze de l’arquitecte de la nova població, en Josep Mas Dordal així com diversos plafons informatius on s’expliquen amb deteniment alguns detalls de la plaça, del temple parroquial i d’un artilugi força original i únic d’Almacelles, com és la sirena que anuncia algunes hores del dia, en funcionament des del 1937 fins als nostres dies.

Dins aquest àmbit de l’Almacelles del segle XVIII, també cal tenir en compte un tram del carrer Major, d’on destaquen les úniques naus que queden dempeus del que va ser el Palau dels Barons d’Esponellà o Casa del Senyor (núm. 28 i 30), la Casa de les Sitges o Pòsit General de la Població (núm. 5), la Casa Serra o dels Telèfons (núm. 19) recentment restaurada, la Casa de Cal Petit (núm. 12) que va acollir la primera escola de la població entre 1840 i 1890, o d’altres també força interessants.

Del carrer de la Mercè, el tram orientat cap a Ponent des de la plaça de la Vila, destaquen possiblement els edificis més ben conservats d’aquella primera època. Cal citar la Casa de Cal Clara (núm. 19), la veïna de Cal Bisart (23) o la mateixa casa que se li concedí a l’arquitecte Josep Mas Dordal en concepte de pagament pels seus treballs en la nova vila (núm. 27).

L’església parroquial de Nostra Sra. de la Mercè
Edifici de caire neoclàssic que presideix la banda nord de la plaça de la Vila. Projectada per l’arquitecte Josep Mas Dordal, la va dotar d’una sobrietat i una simplicitat clàssica i molt academicista. Destaca la rosassa de la façana principal i la portalada emmarcada per unes pilastres adossades al mur amb un frontó triangular al capdamunt de la porta d’entrada. El campanar originari es va enderrocar després de la Guerra Civil i se substituí per un de maó massís, obra de l’arquitecte lleidatà Mariano Gomà Pujadas. La seva sobrietat exterior no ho és tant en l’interior, d’on destaca el seu altar major obra de l’escultor lleidatà Ramon Borràs Vidal, i les seves vuit capelles laterals amb criptes, on tenien dret a ser enterrades les famílies que es feien càrrec del manteniment de cada capella.

Porxos de la Vila
Edifici porticat de caire neoclàssic ubicat en l’espai on originàriament havia d’haver-se construit el Palau dels Barons d’Esponellà. Obra de l’arquitecte lleidatà Blai Lamolla, es van començar a bastir cap al 1873 i no es van finalitzar en la seva totalitat fins als anys vint del segle passat. La construcció d’aquest espai porticat va fer-se necessari per arrecerar tots els venedors ambulants que venien a Almacelles, nombre que va incrementar-se notablement a partir de la posada en marxa del ferrocarril el 1861.

L’edifici Consitorial
Situat en l’extrem oriental de la zona porticada, és interessant de veure els grans murals al fresc que es troben a la planta baixa de l’edifici. Obra de l’artista targarí Josep Minguell. Representen l’Almacelles medieval d’una banda i l’Almacelles que reneix al segle XVIII de l’altra. També trobem una interessant obra escultòrica d’aquest mateix artista a la rotonda de l’avinguda de Sucs amb la dels Esports, coneguda com la Porta de Ventafarines.

A més de tota aquesta riquesa patrimonial, cal també remarcar el gran teixit comercial que hom i pot trobar, així com les terrasses, bars i cafeteries que donen sempre un toc de vitalitat i de color a un Centre Històric així, amb majúscules. Vine i coneix-lo.